El 2013 el Mercat Audiovisual de Catalunya i Guionistes Associats de Catalunya van fer una aposta pionera per un nou format narratiu que tot just aleshores s’estava desenvolupant en el nostre país. És així com va néixer un premi que enguany arriba a la desena edició i que ha propiciat el desenvolupament de projectes en l’àmbit de les narratives i les plataformes interconnectades. Projectes que han estat premiats i àmpliament reconeguts, dins i fora de les nostres fronteres.
Els projectes transmèdia proposen una narració a través de múltiples plataformes en què cada element contribueix d’una manera única a crear i compartir un univers narratiu per a l’espectador, que pot participar-hi i cocrear el contingut.
El concurs va adreçat a guionistes, realitzadors, productors, distribuïdors, creadors i narradors d’històries del món audiovisual, que tenen l’oportunitat de protagonitzar un canvi en la manera de crear històries interconnectades dins la cultura de la convergència.
La convocatòria contempla un primer premi, amb una dotació econòmica de 2.000€, i un segon premi de suport a la producció, a través de la plataforma MiLAB de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna-URL. Això es tradueix en el desenvolupament del dossier de producció del projecte seleccionat, incloent-hi l’elaboració d’un pla de treball, un pressupost i una estratègia de finançament.
La convocatòria és una iniciativa conjunta del Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC) i Guionistes Associats de Catalunya (GAC), amb la col·laboració de la plataforma MiLAB de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna-URL i TV3, que promociona el concurs a través els seus canals de comunicació.
Consulta les bases del concurs en els documents adjunts.
Consulta les bases del concurs en els documents adjunts.
ALÀ)
BASES (
CASTELLano)Una trajectòria d’èxit
El Concurs de Guió de Projectes Transmèdia MAC-GAC sempre s’ha caracteritzat per la maduresa i l’alt nivell qualitatiu de les propostes presentades.
Durant tota la seva trajectòria el jurat ha encertat a l’hora de distingir projectes que, un cop desenvolupats, han estat reconeguts dins i fora de les nostres fronteres i han gaudit d’una trajectòria d’èxit.
Aquest és l’historial de premis de les edicions celebrades fins ara.
Desena edició (2022)
Per unanimitat del jurat, el treball escollit va ser Irisona, de
Ramon Company. Es tracta d’un projecte de sèrie d’animació transmèdia
enfocat en l’educació primària per visibilitzar i sensibilitzar
sobre les discapacitats visuals i auditives.
Les protagonistes són dues germanes orenetes amb diversitat funcional: l’Iris, que ha perdut la vista, i Ona, que ha perdut la capacitat
auditiva. Totes dues busquen la seva mare. El projecte és
innovador en la forma dels capítols, que només es poden escoltar o
veure. Reprodueixen, així, el repte de cada personatge en la seva cerca.
L’objectiu d’Irisona és el d’estimular els valors solidaris sobre el que
significa el dia a dia de nens amb capacitats diferents.
Els dos projectes finalistes van ser Estrellats, de Ben Manzanera, i L’Última Terra, de Pol López Grau. El primer, és una sèrie que s’expandeix en diversos formats transmèdia. El segon, un anime èpco, de màgia i acció.
Novena edició (2021)
El projecte premiat va ser Les bestioles del jardí de Gemma Armengol Morell, una sèrie d’animació que també incorpora jocs interactius amb il·lustracions d’Òscar Julve per promoure l’acceptació de la diferència en nens d’edat preescolar.
Els dos projectes finalistes van ser Ànima salvatge de Marta Rius, una websèrie que va néixer arran del treball discogràfic, de títol homònim, d’aquesta cantautora garrotxina, i Sóc fotògraf! d’Ángel Jiménez, una sèrie d’animació amb jocs fora de línia que utilitza el mòbil i la realitat augmentada.
Vuitena edició (2020)
En aquesta edició el premi va recaure en el fals documental en format de sèrie Els joves fan país, un treball col·lectiu signat per un equip format per Marc Domingo Carulla, Esteve Mulero Guinart, Jaume Ricart Sánchez i Carla Vidal Campanyà.
El projecte finalista va ser el thriller dramàtic Rufianes de David Lorente.
Setena edició (2019)
Les relacions interpersonals dins d’un grup van centrar argumentalment els dos darrers projectes premiats.
El Jurat va decidir distingir el docushow per a televisió i xarxes socials Pis compartit de Roger Grau i María Medinilla, “per la combinació de formats, sintonia amb les tendències actuals més innovadores i la utilització estratègica de la narrativa transmèdia.”
El projecte finalista va ser el dramedia Orgull Camp de Pep Jové i Aïda Torrent.
Sisena edició (2018)
L’humor va planar durant la sisena edició. La websèrie de post humor surrealista Mar & Trini de Marina Rodríguez Colás -amb trames narrades a Instagram i Whatsapp, barrejant realitat i ficció- va ser el projecte guanyador, “per la combinació despreocupada de formats, sintonia amb les tendències actuals més innovadores i l’ús estratègic de la narrativa transmèdia”.
La proposta finalista va ser la sèrie La boda de Lucas Villa, una comèdia innovadora que es desenvolupa combinant una plataforma de missatgeria personal i la TV per difuminar la frontera entre ficció i realitat.
Cinquena edició (2017)
El projecte guanyador de la cinquena edició també ha tingut repercussió. Es tracta de Susi, una elefanta a l’habitació, de la guionista i fotògrafa Ana Luz Sanz. La proposta combina realitat virtual amb vídeo per fer reflexionar sobre els drets dels animals i la relació de les ciutats amb els zoològics.
La sèrie animada d’humor absurd Supercaballo de David Muñoz; el webdoc interactiu Barnacas II, la memoria barraquista de Barcelona d’Oscar Dhooge i la docuserie i webserie Atelier(s) de Mikel Mas van resultar finalistes.
L’acte de lliurament va tenir lloc a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna.
Quarta edició (2016)
L’esperit documental va marcar la quarta edició. Comix: BCN a contracorrent, la proposta creada per Pep Jové i Pere Marzo va ser seleccionada com a millor projecte. Un llargmetratge i un webdoc sobre la Barcelona dels anys 70 i la generació de joves inconformistes que es van organitzar per editar i distribuir els seus propis còmics underground, fent front a la repressió del franquisme.
Els altres finalistes van ser Invisibles de Xavier Satorra, Un món de poesia d’Ernest Cauhé i 100 crisis de un papá primerizo d’Eduardo Prádanos.
L’acte de lliurament va tornar a celebrar-se a la seu de la SGAE a Catalunya.
Tercera edició (2015)
Causa Ultrasecreta 837, la proposta signada per Manuel Martínez Giménez va ser el projecte guanyador en la tercera edició.
Com a finalistes, Fet i amagar d’Ariadna Costa, Ramon Ferré i Anna Fonoll; BCN de Núria Campreciós, Xavier Campreciós, Oriol Faura i Pep Martín i The Bubox d’Irene Iborra, Fernando Pomares i Eduard Puertas.
La seu de la SGAE a Catalunya va ser l’escenari de l’acte de lliurament.
Segona edició (2014)
Mironins, el projecte creat per Anna Carretero, Mikel Mas, Anna Purroy i Marcela Vanina es va alçar amb el primer premi. Aquest treball d’animació inspirat en l’obra plàstica de l’artista Joan Miró i adreçat als infants és també un dels projectes que ha proporcionat més satisfaccions perquè ha gaudit d’una gran projecció.
Els finalistes van ser la sèrie juvenil de ficció futurista Barcelona Roman Steam Punk de Laura Llimós i Jaume Valor, Inmersión de Montecarlo i L’efecte Streisand de Pep Jové.
L’acte de lliurament va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), en el marc de la Mostra de Televisió de Qualitat de Barcelona MINIPUT 2014.
Primera edició (2013)
El guionista Joan Grau va ser el guanyador de la primera edició amb el projecte 1714 2.0. Els altres dos finalistes van ser Intrusos de Joanna Pardos, Josep Serra i Oriol Vilaseca i Hi(p)stèrica, l’agenda cultural definitiva de Zaida Carmona.
L’acte de lliurament de premis es va celebrar a Sitges i a la convocatòria hi van concórrer un total de 51 propostes.
